logo peluts20

Última hora

Benvinguts a la web de Peluts Productions. En breu tindreu tot el contingut actualitzat i disponible. Vinga va, vinga va... !! DILLUNS ESTAREM EN FASE 2. Ole!!

Història de Peluts

portada_peluts_cuarteada

Peluts Productions va gravar la seua primera "cinta" a l'any 1982. En realitat Peluts es va consolidar com a grup a l'any 1991, tot i que en 1992 varen decidir fer una llarga parada en el camí, de la qual no hi varem tenir noticies fins a 1996 en que - en plena dècada digital - es va pasar a un doble CD una recopilació del que es creia allò millor i on es varen afegir tres nous temes d'estudi, però no  va ser cap reencontre formal ni tampoc estava realment lo millor que s'havia gravat, però si era lo millor del que guardava un mínim de qualitat per a reproduir-se perquè el pas del temps havia castigar moltíssim les cintes originals i era impossible traslladar aquelles vivències al suport digital.

Els origens

banquet2

En realitat Peluts Productions fou una manifestació espontània d'un grup de xiquets (a dures penes algú començava l'adolescència) del poble d'allà baix o que almenys anava a l'escola de l'Assumpció i que al arribar l'estiu de 1982 (el del mundial d'Espanya i el naranjito) anava descobrint com en realitat era el món i prestava atenció a totes les històries "valleres", algunes més reals que d'altres i altres pura invenció, que els més "majors" contaven una i altra vegada. I Peluts va decidir que en lloc de contar-ho anava a cantar-ho. La edat de la inconsciència i les ganes de créixer abans d'hora varen fer apareixer unes lletres que a dia d'avui no ens atreviríem a repetir, és a dir: improvisades, directes, difamadores, fins i tot insultants, però encara que resulte dificil de creure: inocentes i sense maltat. Només es tractava d'imitar a La Trinca, que per aquell any va publicar el seu primer disc en castellà i fou un dels nostres primers inspiradors.

1982 - 1983

portada_CD_canari cassette

La primera cinta fou gravada en el nadal de 1982 al 1983. En realitat la majoria de cançons -que no tenien ni música - foren cantades en castellà. D'aquella primera cinta no queda constància perque abans de duplicar-la es va enganxar en un maleit caset que va fulminar de colp qualsevol testimoni del vertader origen de Peluts Productions. No obstant mai s'ha esborrat de la ment de tots els que van viure aquell fantàstic estiu de l'any 1982 a l'ombra del campanar de l'Assumpció.

 

 

1984

tocadiscos2

Ja l'any 1984 es gravaria la segona cinta i amb música. Realment el que es feia era baixar-li volum al picú cada volta que hi havia que cantar, perque Peluts feia versions tot i que també tenia temes originals que mai veien la llum perque en aquell temps gravar música era algo impossible fins i tot pels artistes professionals. Ni hi havien mitjans ni diners (era ciència-ficció pensar en ordinadors quan poder comprar en Ca Palomo un boli bic de plàstic d'eixos que escribien en quatre colors era un luxe comparable a hui en dia a beure Möet-Chandon). Així que es va decidir que sempre es farien versions de temes publicats per altres artistes, encara que en realitat només aprofitavem la música. Les lletres sempre han sigut originals de Peluts. La temàtica abandonava pràcticament les històries valleres i es centrava en les vivències de l'institut. Encara que el so que queda és molt fosc, almenys si tenim còpia d'aquesta cinta.

1985 - 1986

El despegue de Peluts com a projecte arriba l'any 1985 i de nou la temàtica central era l'institut, cosa que es repetiria l'any següent. Alfredo Calvo entrava a la formació de Peluts procedent del projecte humorístic "La Cagarnera" que dirigia Vicent Pasqual Rebollar i paliava les baixes definitives de Paco Nebot i Ximo Gil. 1986 seria l'ultim any de Pablo Cardells i va ser un estiu en que varem tornar a la plaça de l'Assumpció a reunir-nos amb antics amics i rememorar animalaes. L'estil irònic de Peluts es consolidava definitivament en aquestos dos anys i s'establien seccions fixes tal com les coneixem hui en dia, sketchs, cridaes telefòniques, etc. La cinta de 1986 era la més "vallera" de les que s'havien fet, però la més fluixeta en qualitat perque l'èxit de l'anterior (1985) li va fer molta ombra.

1988

Plaza_Asuncion_modificada

Es torna a l'èxit de 1985 i a les històries valleres, només hi ha referència a l'etapa estudiantil amb un remix de recopilació. S'aprecien ja millores de so i es fan "pinitos" en el tema de les mescles sonores. Peluts va intentar incorporar veus femenines en les col·laboracions, idea de la que va desistir a l'instant vist lo femeters que sonaven aquells cors. Alfredo quedava nomenat narrador oficial i encarregat de fer una xicoteta introducció previa a cada peça musical.

 

1990

fanecaes_dalfredo

La cinta de 1990 suposava la fi del que podriem anomenar primera etapa de la trajectoria de Peluts. Van ser 10 de temàtica inicial vallera i per primera volta es recorria als efectes de so per adornar les peces. Aquest treball te una cara i una creu: la cara, qualitat de les peces i sketchs, la seua frescura. La creu, el so no va ser del tot conseguit amb tants experiments  en efectes i mescles, es notava massa que la cançó es va gravar un determinat moment i les veuetes i efectes en un altre. Fou un treball molt a l'estil "Peluts" sense gaire convidats ni col·laboracions, una ficada en comú d'idees, tal volta intuint els canvis que venien.

 

1991

Casette_1991

1991 suposa formar Peluts Productions com a grup estable i no com a un projecte. També suposa l'inici de una nova etapa de Peluts amb l'aparició del "maesse" de l'orgue Jorge Pérez que es va encarregar de tots el arreglos musicals i de tocar una a una cada peça. Temàtica 100% vallera, gran combinació de veus, cors, mescles i una cinta que ha passat a la història, tot i que l'obra de Peluts ha començat a escampar-se i coneixer-se prou anys després de disolta la formació. Destaca en aquesta cinta les bromes de les cridaes telefòniques i la participació d'Esther (primera veu femenina que introduïa Peluts) i de Christophe fent de francés, la qual cosa no li va costar massa perque en realitat era i és francés. Raül Badenes i Pep Nebot varen fer cors i veuetes.

1992

Casette_1992

A l'any 1992, es conmemorava el desé aniversari amb la gravació d'un doble cassete que aportava noves cançons i també temes d'anys anteriors que ara eren vestits per la màgia de la música de maesse Pérez. Es va tirar la casa per la finestra. El planter de col·laboradors va ser llarguísssim. A modo d'anècdota destaca la peça "Eres bruta" on el cantant no va posar ni una nota al puesto. Més de mig any de composició i gravació que veia la llum a l'estiu de 1992 i que va ser presentat el mateix dia de la inaguració dels jocs olímpics a Barcelona. En plena fase de promoció varem tenir un parell d'esglais i varem decidir tirar de braç les cintes a un calaix esperant que pasara la tronà. Ironies de la vida, uns anys després -encara no sabem com- la gent començava a descobrir Peluts.

 

1996

CD_1996

Després del 1992 cadascú va seguir vides diferents i Peluts només era un record del que costava oblidar-se perque era ara quan els temes sonaven més que quan es van traure a la llum. Potser les noves generacions connectaven més amb l'humor de Peluts i d'alguna manera ens van fer veure que el treball realitzat havia merescut la pena i era capaç d'arrancar molts somriures. Per tal motiu al 1996 varem llevar les tarallines del calaix i pasarem a format digital les composicions gravaes en cintes de casette. I ja ficats varem incloure tres temes nous, entre ells, el arxiconegut "Dona'm vint duros". Una vegada més no n'acertaven una, la idea era salvar les cintes i tindre un final discret, i acababen de parir un altre "hit" encara que pasarien uns quants anys abans que es descobrira.

2009

portada_25_anys_mini

Les noves tecnologies van fer que algun "fan" penjara a la red alguna que altra peça de Peluts. Una volta més no eixiem de la nostra sorpresa. Al complir-se 25 anys i pico de la fundació, vam voler fer uns retratos conmemoratius i pocs dies abans d'acabar-se l'any 2008 va ser possible reunir els integrants de Peluts i al maesse Perez. Novament va eixir mal. En lloc de fer-nos quatre retratos ens varem tornar a embolicar i tal volta com a excusa per a oblidar la crisi existencial, económica, laboral, personal, inflaccionista i gripal ens varem posar en un principi a completar peces no mai abans publicades (entre altres coses perque no estaven acabades) i ja per embrutar-nos del tot en vam fer de noves.  El treball es va publicar integrament en format DVD i primer cop tot el procés va ser totalment digital. Les veus femenines van estar a carrec d'Esther Gómez i de Leo Mari Salvador (que ja va interpretar en 1996 el tema "Viva Don Alfredo" i els coros de l'arxiconegut "Dona'm vint duros"). Varem comptar amb Enrique Diago com a assessor de temes socials i històrics vallers, i a Roge Castelló que va cantar varios temes. També va fer veus en peces i sketchs, Quique Castelló, de nou imprescindible fent duo còmic de pisterecs amb Alfredo Calvo. Aquest any fou la primera incursió del grup en l'apartat de videoclips, però la major part dels continguts visuals varen ser "prestecs" de la xarxa.

2010

portada_quinbaixpreu

Amb "Quin baix de preu" el grup entrava de plé en la producció audiovisual a l'interpretar, editar i produïr personalment els videoclips que acompanyen les cançons. Alguns dels temes més candents de la societat vallera varen quedar plasmats en peces que es convertirien en autèntics himnes, com "Morral", un cant a la valentia i egoïsme que de vegades ens falten en la vida; "Gorrita", per reflectir la zona blava que estrenava la ciutat; "Containers" que encara que per alguns s'ha entés com ofensa, en realitat només constatava una trista realitat que començava a veure-se com a conseqüència directa de la crisi; i "Emitiré", dedicada a Santiago Sáez "Tarson" a mode autobiogràfic i que parla de la seua lluita per complir un somni: tindre el seu propi canal de televisió.

Però aquest fou l'any on es va incorporar a l'equip de Peluts, Amelio Reyes, un consumat actor i operari que va participar activament en tots els treballs duts a terme, i a qui el grup li reconeixia la seua valia. També varen col.laborar per primera volta, Marinela López, qui va aportar el seu excel.lent i brillant rol en els videoclips i el seu art en la interpretació de les peces musicals; i Carlos Beltrán "el Tolo", que ens va sorpendre per saber-se de memoria qualsevol cosa que haguera editat Peluts i per les ganes de implicar-se en el projecte, com va quedar de manifest en el primer concert que va fer el grup el 28 de desembre de 2010.

Repetia amb nosaltres Esther Gómez (des de 1991 interpretant varietat de registres vocals) i Roge Castelló. Varem tindre la participació de Narcís Badenes i Emilio Segarra. I nomenem també a tots els joves col.laboradors que varen aportar frescura en els videos com Javier Martínez, Héctor Cumba (capaç d'interpretar tot allò que se li demane), Jordi Gómez, Miguel Mollar, Ferrán López, Josep Moreno, Eloy Villalta, Vicente Cervera, Alberto Tuzón, Néstor Díaz, etc, els quals varen interpretar notablement els diferents papers encomanats.

2011-2012

portada_yepyeira2I l'últim treball publicat com a disc que va començar a l'endemà mateix del que fou el primer concert de Peluts el 28 de desembre de 2010. Quasi un any de preparació, sabent de la dificultat del projecte per l'allargada que era l'ombra de l'èxit del "Quin baix de preu" de l'any anterior, i per que la majoria dels temes candents de la Vall ja havien sigut tractats amb anterioritat. Però hi havia que intentar-ho...

S'abandona parcialment la temàtica de risa fàcil i se busquen uns textes més rebuscats. Alguns seguidors ens varen transmetre que esperaven "més animalaes"; altres quedaren gratament sorpresos de la nova temàtica que ficava veu a coses que molta gent pensa però que no diuen; i finalment altres que els agrada tot el que fa Peluts de forma incondicional. Bé, també estan els que quan ens tenen davant ens fan una cara i ens fiquen a caure "d'un burro" només girem el cul. Però ens diverteix eixa bipolaritat que atresoren i que fins i tot ens inspira. 

Musicalment parlant, Jorge Pérez va beneir una a una les nostres primeres gravacions d'estudi, completant-les de vegades, i començant de zero en altres, i per supost, menejant magistralment com només ell sap fer-ho la més variada i extensa varietat d'instruments musicals tant en la programació com en la execució. Juan Diego García a les guitarres i José María Nebot a la batería (els músics de capçalera de Peluts) completaren la tasca.

Però a més a més fou l'any on es varen incorporar de plé dret a la formació tant Carlos Beltrán com Marinela López, paliant la tristor que ens havia deixat la baixa per motius personals d'Alfredo Calvo, la nostra veu referent en els sketchs. Va tornar a col·laborar Esther Gómez en veus i cors; Quique Castelló en sketchs; i per primer cop, Marian de Zayas (magistral en "El fantasma de l'Institu"), José López Chillón (D.e.p.), i Carlos Martí, que ens va acompanyar en una jornada memorable. I en l'últim tram de les gravacions tinguerem la sort de poder comptar amb l'espectacular veu de Nuria Montenegro, que a més a més va debutar com a actriu en varios videos i ens va acompanyar en el concert del 23 de desembre de 2011.

Repetien en els videos: Jordi Gómez, Eloy Villalta, Héctor Cumba (magistral en el concert), Javier Martínez, Néstor Díaz, així com també Javier Murillo, Rosana Daniel, Paco Borrás, Ana Pilar García (imprescindible en qualsevol treball de Peluts), i una llarga llista de gent a la que fem menció en els crédits del CD-DVD. I ja, amb el treball conclòs, varem descobrir un excel·lent músic, Javier Peñarroja, que també ens va acompanyar en el directe del 23 de desembre de 2011, i amb el que varem signar un pacte d'amor etern (i fins avui!). Agraïr també als músics de l'staff de Jorge Pérez Soria que varen gravar en aquest disc.

ELS CONCERTS DE PELUTS PRODUCTIONS: DE L'ANY 2010 FINS AVUI

2010 (Nadal)

portada_yepyeira2El primer concert es va fer en una freda nit del 28 de desembre de 2010 en el local d'assaig del Polígon de la Vernitxa. En realitat fou més una festa privada amb intenció de gravar-ho en video que un concert com a tal, però la gent es va enterar i unes 250 persones varen abarrotar la sala. Gerard Falcó al baix, Jorge Pérez i Lauro Aparici als teclats, José María Nebot a la bateria, Paco el Jano a la trompeta i Juandy García a la guitarra fou la primera banda. Es varen repassar temes de sempre i algunes novetats dels dos discs editats en 2009 i 2010. Malgrat ser un escenari xicotet, ja se varen teatralitzar les cançons.

2011 (Nadal)

portada_yepyeira2El nadal següent el lloc escollit fou una nave del Polígon Carmadai que tenia la virtut de fer més fred que al carrer.  La sonoritat del recinte ens va jugar una mala passada i el resultat final no ens va deixar satisfets com a formació. Només el video fa testimoni del segon intent de concert. La banda s'ampliava amb Javier Peñarroja a la guitarra i Isidro Segarra al baix. També fou el debut de Nuria Montenegro a la veu, i Borja Diago com a actor. En la data del concert encara no havia eixit a la llum, malgrat estar ja gravat, el que encara és l'últim treball en disc de Peluts, però ja es varen interpretar temes del mateix, que varen seer ben rebuts per els més de 300 valentes i valents que desafiaren el fred i la mala acústica.

2012 (Sant Vicent)

portada_yepyeira2En abril de 2012 varem fer el nostre primer concert al carrer en una Plaça de Sant Vicent plena de gom a gom. Teniem ganes d'oblidar el mal sabor de boca del concert fet mesos abans en la nave del polígon de Carmadai, i l'oportunitat que ens va oferir la directiva presidida per Bernardo Esbrí va colmar les expectatives. En la banda varen estar Victor Caso al trombó, Rubén Canós al saxo, Alberto Nebot al baix i Diego García "El Tete" als teclats. Marcelo Fernández fou actor. També varem començar ahí a presentar temes nous que anavem creant i que no figuraven en cap disc, cosa que seria modus operandi en posteriors actuacions.

2012 (Nadal)

04 STAFF NADAL 2012Al nadal de 2012 tenia lloc el primer dels dos concerts preparats per a commemorar el 30 aniversari de Peluts Productions. Antonio Mangriñán fou la persona que va fer possible que disposarem d'una nau en condicions per a l'event que preteniem. Guillermo Sánchez se incorporava a la banda com a trombó, i actualment és el nostre director musical. També s'incorporaven Nassio Fernández al saxo i Alberto Segarra al baix, i tornava Lauro Aparici als teclats. De convidats varem tindre a Quique Castelló, Carlos Martí, Rocío Corredera i Beatriz, i una selecció de músics del CIAC i de la Schola Cantorum en la presentació del tema "Topetia". Vicent Ros fou el tècnic de so.

2013 (Afaniad)

portada_yepyeira2El 6 de novembre de 2013, mentres preparàvem el concert per a commemorar la segon part del 30 aniversari de Peluts Productions, varem actuar en l'acte de presentació del calendari d'Afaniad, creant un tema original per a l'ocasió anomenat "El calendari" que fou presentat en l'event junt a altres tres temes del nostre repertori, amb la participació també a dalt de l'escenari, junt a nosaltres de la gent de l'Associació. Fou una jornada entranyable junt a tanta bona gent, i varem gaudir de la companyia dels nostres amics Pere Ribera i José Manuel Mocete, autors en aquella època d'un magnífic Calendari d'Afaniad.

 

2013 (Nadal)

portada_yepyeira2El nadal de 2013 repetiem en el Mangriñán Arena del Polígon de la Travessa. Tancàvem allò que haviem començat el nadal anterior per a commemorar el 30 aniversari de Peluts. Santi Adrián, al saxo, i Victor Abad als teclats, s'incorporaven a la banda de directe. Vicent Ros tornà a ser l'enginyer de so. Potser haja sigut el concert més irreverent fet fins a la data, sense cap autocensura pròpia, i on vàrem gaudir moltíssim al repassar els èxits de tres decades de Peluts Productions. Toni Forner fou el cantant convidat, Lorena López als cors, Rosa García i Pau Mingarro debutaven en l'apartat artístic. Com a colofó vàrem interpretar "Topetia", tema estrenat l'any anterior amb l'Schola i el CIAC, però aquesta vegada en versió banda de pop-rock.

2014 (Sant Antoni)

06 STAFF 2014 (SANT ANTONI)

Al maig de 2014 xafàvem musicalment parlant la plaça de l'Assumpció per primera vegada, formant part del programa de les Festes de Sant Antoni Abad. No era gens fàcil actuar a les 12.30 de la nit, després d'una intensa jornada taurina en sis bous previs. Però la gent ens va tornar a acompanyar i gaudirem de repassar els temes de sempre i les novetats que solem presentar en tots els espectacles en directe. No podia faltar en aquest lloc el tema "L'estructura", a la que per cert vàrem poder accedir gràcies a la col·laboració de Julio Navarro, per a adornar-la en els colxos típics de Peluts. Debutaven Nuria Diago, Patricia i Nacho Fernández. Aquell concert fou l'últim on ens va acompanyar Marinela, després de tantes rises compartides.

 

2015 (Polifuncional)

portada_yepyeira2Fou la segona vegada, i consecutiva, que actuàvem fora de Nadal. En aquesta ocasió per que la inauguració de l'Auditori (en aquell moment conegut com a Polifuncional), s'havia retrasat i finalment fou en març de 2015. Sensacions agredolces. Per un costat una magnífica posada en escena que va quedar deslluïda per el deficient so que li arribava a la gent de la sala, de la qual cosa no forem conscients fins a l'acabament de l'espectacle. Malgrat tot, la gravació sí que arreplega en justícia tot el que allí es va fer i la única nota negativa fou la sonoritat que va patir part del públic present. No hi ha cap dubte que vàrem pagar la novatada d'un recinte que encara no estava condicionat del tot per a aquest tipus d'actuacions en instruments elèctrics. Però el vàrem inaugurar en un concert benèfic a favor de l'Associació de l'Alzheimer a la que li varem fer entrega de 4805 euros. Álex Ortiz va debutar als teclats i percussió, i Henar Llidó va coordinar les coreografies junt a Sara i Andrea.

 

2016 (El Campanar)

portada_yepyeira2I no hi han dues sense tres. Altra volta actuació fora de nadal, en aquest cas en abril en les festes del 225 aniversari del Campanar. Per a nosaltres tocar en la plaça de l'Assumpció és un somni com ja sabeu, així que varem gaudir el que no està escrit i més veient que no cabia una agulla en eixe immens reciente. Repetia Álex Órtiz als teclats i percussió, i debutaven Jero Castelló al saxo soprano i teclats, i Leo-Mari Salvador als cors. Jorge Pérez Soria va lograr per fi el so que sempre haviem desitjat, i no podia fer-ho en millor lloc i moment. SMC fou l'empresa encarregada de la sonorització, i des d'eixe moment caminem junts.

2018 (Auditori)

09 STAFF AUDITORI 2018

El 28 de desembre de 2018, l'empresa SMC i Jorge Pérez Soria tornaren a ser els encarregats de la sonorització en una "plaça difícil", però aquesta vegada varen tallar dos orelles i rabo. Fins la data és el nostre últim concert, també benèfic, a favor de l'Associació de l'Alzheimer, a la que novament se li va entregar la recaptació "íntegra" de taquilla (9600 euros) gràcies als esponsors que es varen fer càrrec de totes les despeses de l'event. Nous integrants com Andrés Martínez als teclats, i Manel Agea, Fernando Llidó i Fidel Martínez com actors. En el muntatge del tema "La Creu" ens ho varem jugar al "tot o res", i afortunadament aquesta volta la sort ens va acompanyar. La Còvid-19 dirà si algun dia podem tornar a estar gaudint d'un directe amb vosaltres. Cuideu-vos.

 

 

ARNAU XAVIER JESUS
VICENT ARNAU XAVIER MOYA JESÚS FERNÁNDEZ
TOLO ROGE NURIA
CARLOS BELTRÁN "TOLO" ROGE CASTELLÓ NURIA MONTENEGRO

logoweb_palasi-arnalpack