Els arrels

ENRIQUE DIAGO -Management-: Els nostres avantpassats (avis i besavis) tenien la sort de reunir-se i formar colles o curruques per a qualsevol esdeveniment. Fent història la “curruca”, de la que queden alguns vestigis (“curruca el baló”, “la manjòvena”) solien reunir-se en casetes de muntanya al terme i rodejats d’un bon empedrao i vi de cal Guano trastabillejaen i feien  xistes i acudits d’allò que passava al poble. A algú com Ramón “el cardaor”, amb grans dots de compossició, se li va ocurrir ficar música a estos “passets”.

Podem dir que açò, junt al primer disc editat en castellà per La Trinca podria ser l’arrel que va motivar l’any 1982 a un grup de xiquets d’allà abaix, a fer el que ara, passats ja “25 anys i pico” (38 es compliran el 13 de juliol) continuen fent amb una realitat social tan diferent a la de principis dels vuitanta. A l'hora de fer aquest escrit encara no sabiem que era això d'estar confinats, ni que un virus cabró ens ficaria els collons per corbata (i la mascareta al nas).

En el món de la inmediatesa en que vivim no fa falta quedar en ninguna caseta del Maquial per a poder estar reunit en els amics. S’ha acabat l’empedrao, la bota de vi, i les bones costums. Per això esta web naix com a punt d’encontre per a tots, creant una “curruca virtual” oberta a les vostres opinions i tertulies.

Tingueu paciència, que poc a poc, tot el material que hi ha anirà obrint-se pas per a que el saborejeu i el roteu.

Enrique Diago (management Peluts des de 2010)